'Pena de mort i justícia de menors'

Article de Federico Diego, director territorial de Justícia a les Terres de l'Ebre.

• 29/03/2010 12:42
• Opinió
• 2 comentaris
• | Compartir

El Tribunal Suprem dels Estats Units el 2005 va considerar un càstig "inusual i inhumà", per cinc vots a quatre, i va seguir la tendència de la comunitat internacional de no aplicar la pena de mort a menors de divuit anys. Si el 1899 Chicago era bressol dels nous tribunals per a nens amb la intenció de separar-los dels adults, amb aquesta sentència s’hauria pogut plantejar signar la Convenció pels Drets de la Infància del 1989; així com lliurar de la mort dotzenes d’adolescents als dinou estats on encara era permesa, malgrat només aplicada efectivament a Texas, Virgínia i Oklahoma.

La justícia de menors, encara no a tot el món, permet privar de la llibertat, però no de la vida. Donar temps i ajut al jove infractor menor d’edat per madurar fugint d’aquella exemplaritat del càstig suprem. I, per educar, sempre fan falta persones de referència: si és possible la mare i/o el pare; dos junts millor que un de sol; policia, professor, veí, jutge o educador, en cada cas, i tenir sempre com a referent el grup d’amics o iguals, construint a mida les respostes socials a l’anomenada inespecíficament com genèricament delinqüència juvenil, sigui als Estats Units o a Europa. Calen activitats preestablertes i específiques en un entorn diferent d’aprenentatge per "en cada cas, complex i dinàmic" permetre-li obtenir els millors resultats.

Catalunya, d’ençà del 1981, ha bastit una xarxa de centres i tècnics d’assistència, també a les Terres de l’Ebre, perquè l’educació per ordre judicial permeti que, des de les bretolades de petits infractors als estranys parricides, puguin refer la seva vida malgrat les malifetes quan eren menors d’edat. És central la relació que s’estableix entre el xiquet infractor i l’adult referent, mestre o professor, molt especialment la persona amb autoritat, millor que el poder de la Justícia.

A l’adolescència, el 90% hem fet una o diverses bretolades i/o infraccions, generalment amb companys o iguals. N’hi ha ben pocs, 5%, que no han trencat un plat. I un altre petit grup, 5%, és molt problemàtic, transgressor i reincident. Agafar-ho a temps és decisiu per actuar correctament en tots els casos, però especialment en el grup més difícil. Encertar aviat i actuar de forma sistemàtica és fruit de la ciència i de l’art de trobar la persona referent que posi el jove en contacte constructiu amb un grup altruista per tal de prevenir que un mal pas esdevingui un mal camí.

Actualment, la llei exigeix responsabilitat al menor per una infracció entre els 14 i 17 anys, en garanteix els drets i obliga els professionals a estalviar l’internament sempre que no calgui per afavorir un ampli ventall de mesures, que s’han de complir en el mateix entorn del jove (art. 7) i s’ha de nomenar per al seu seguiment un professional que es responsabilitzi de la seva execució (art. 46.3). A les Terres de l’Ebre durant dotze mesos s’efectuen més de mig centenar d’intervencions d’assessorament a joves infractors. Generalment, per als no reincidents són de mediació o reparació extrajudicial del dany causat; només 22 joves han estat en llibertat vigilada i s’han dictat deu sentències d’internament en algun dels set centres tancats, semioberts o oberts durant el 2009.

Catalunya, amb tots els mitjans materials i, sobretot, humans, vol fer possible l’equilibri entre repressió/coerció i entre educació/responsabilització. El tipus de resposta, encara que sigui expressada mitjançant una sentència penal juvenil, sempre tindrà en compte les circumstàncies del jove i les del seu entorn: familiar, formatiu, ocupacional i del grup d’iguals o amics. Qualsevol nova reforma de la llei penal juvenil haurà de caracteritzar-se per facilitar i estimular velles i noves formes imaginatives i flexibles per a l’aplicació individualitzada, més que fàcils topalls d’edat cronològica sense atendre l’edat madurativa.

2 comentaris del lectors

Últims comentaris

Comenta aquesta notícia