'Els jueus a Tortosa'

Article de l'escriptor Jesús Massip.

• 29/03/2010 12:33
• Opinió
• | Compartir

La publicació Història de la Catalunya jueva. Vida i mort de les comunitats jueves, de Sílvia Planas i Manuel Forcano, em porta a la memòria fets i noms de l’últim terç del segle passat. No hi ha com ser vell. És sabut que el de Tortosa és un dels calls més importants de Catalunya; demogràficament en el cinquè lloc (després de Barcelona, Perpinyà, Girona i Lleida), però també amb eminents figures intel·lectuals, entre les quals excel·leixen el geògraf Ibrahim Ibn Yaqub els estudis i mapes del qual van inspirar cartògrafs àrabs i cristians, fent gran servei al cèlebre Marco Polo i Menahem ben Ya’qub ibn Saruq, que visqué entre Tortosa, la seva ciutat natal, i Còrdova al segle X.

Vaig conèixer als anys seixanta el Dr. David Romano, il·lustre hebraista i catedràtic de la UB, amb qui coincidíem especialment als congressos d’història. Amb ell havíem parlat de la famosa làpida trilingüe del segle VI (que algú gosà dir que era falsa) i que va ser trasllada del Museu de Tortosa al claustre de la Catedral no sabem per quines raons als anys quaranta, sense que en recuperar-se tornés al seu lloc del Museu de la ciutat. Des d’Israel ens en van demanar una bona reproducció fotogràfica, i ens cap la satisfacció que sigui al Museu de la Cambra de l’Holocaust de Jerusalem. També amb el Dr. Romano resseguirem el call de Remolins, drassanes àrabs que foren donades als jueus per fer-hi seixanta cases i que encara hi havia qui el situava prop de l’actual mercat. Fins i tot el carrer de la Vilanova de Remolins el titulaven de Vilanova i la Geltrú (?).

L’any 1986 vaig tenir la satisfacció d’acompanyar sefardites vinculats a les associacions Catalunya-Israel i estudiosos del judaisme català a la cerca dels llindars de portes del call, perquè al costat dret hi feien un forat per posar-hi el pergamí amb un fragment del Deuteronomi que exhortava els jueus a gravar els manaments al seu cor i els deia encara: “... escriu-los als muntants de la porta de casa teva i dels portals de la ciutat...”. I així ho feien.

Però tornem als noms il·lustres: Menahem ben Ya’qub ibn Saruq té des de l’any 1994 una plaça que la ciutat li va dedicar al costat de la torre que tancava l’antiga muralla a l’extrem de la Vilanova. El fet de traslladar-se a Còrdova no el va fer oblidar la seva ciutat natal; consta que després d’una de les seves estades a Tortosa es dedicà a l’estudi gramatical i va redactar el primer text hebreu bíblic complet, el Mahberat [sic]. Empresonat a Còrdova per intrigres poc clares, va escriure en captiveri la seva obra poètica fonamental, una epístola en vers.

Sota la influència del món àrab, la literatura d’expressió hebraica perdia el seu ús sagrat i exclusiu de la llengua, i es renovava en la llengua parlada, el romanç –que aquí acabaria sent el català–, adoptant metres i formes àrabs: és el que se’n diu la poesia profana, per contraposar-la a la litúrgica o ritual, que quedava encotillada per l’ús exlusiu de l’hebreu. Així es popularitzà entre els anys 950 i 1020. El nostre escriptor és un dels pioners en l’ús de la llengua popular en el món hebreu català, que no era el Sefarad (hispànic) sinó el Tsarefat (franc). La Història de la Catalunya jueva cita els grans savis jueus que així ho establiren: Moixé ben Nahman de Girona i Salomó ben Adeet de Barcelona. I ho confirmen Usatges de Barcelona i Costums de Tortosa, on Espanya significa la península Ibèrica sota l’islam, més enllà de la sobirania del comte de Barcelona (Ramon Berenguer I el Vell, “subjugador d’Espanya” als Usatges) o en un sentit més ample a Costums de Tortosa (com fem constar a l’edició crítica de 1996) quan: “...el comit de la galera o del leny armat serà en Espanya...” (CT 9-27-1) que aquí podria significar més enllà de la Corona d’Aragó, tot el que no està sotmès al comte rei.

No hi ha cap comentari

Comenta aquesta notícia